Milanes pel món: Half Sables Fuerteventura by Toni Moll

El Half Marathon des Sables de Fuerteventura és una cursa en autosuficiència alimentària de 4 dies per etapes i 120kms en total. Juntament amb la Half de Peru són les dues germanes petites del Marathon des Sables. 
27 de septembre
Teníem la sortida a les 9 del mati, estava super nerviós, era la meva primera cursa de aquest estil a més el dia abans ens havien perdut les maletes i ens havien arribat de matinada a l'hotel així que vaig haver de fer la maleta el vespre corrent. Hi havia posat moltes ganes i li tenia molt respecte a aquesta cursa.
Feia molta calor, els dos primers dies vàrem estar a mitges de 36º. Sort que el ritme no era molt exigent i anava avançant poc a poc els primers 10kms vàrem anar tots un darrera el altre, eren les dues pujades més dures del dia, després quant varem pasar aquests primers 10kms ja vàrem entrar en en el desert i camins de terra amb arena, al final de la etapa era un terreny de caminois amb pedra volcànica. 
Vàrem arribar al campament mos donaven els 5L de aigua que end havien de durar fins el primer avituallament del dia seguent, als avituallaments nomes ens servien fins 2L d'aigua, i res pus, la resta de menjar o sals ho duiam tot nosaltres, autosuficiència alimentària. T'assignavan la teva tenda de campanya on dormiries els 4 dies de cursa i fins demà, trobar la teva tenda, saludar als companys i la primera experiencia fent foc per encalentir aigua per dinar, a aquest estil de cursa dus menjars liofilitzats que s'hidratan amb aigua calenta. Quant se va pondre el sol a dins el sac a dormir que el dia després ens  despertàvem a les 4:30am per començar a correr a les 6.

28 de septembre etapa llarga
5:00 del mati ens varen despertar, jo m'havia acostumat a menjar el berenar del mati sense encalentir amb aigua a temperatura ambient per així tenir mes temps, berenar, vestit, frontal i a les 6 a córrer l'etapa llarga del Half. Aquest dia me vaig ressentir d'una lesio que tenia al soleo e isquio i me vaig passar a la categoria senderista per tenir mes temps de talls per fer la etapa. Després vaig veure que me vaig pasar d'assustat, ens donaven 25hores per acabar l'etapa pero no tenia bones sensacions corrent i me vaig canviar. Feia molta molta calor, els dos primers dies varen ser ben durs per el calor i a més bufava un vent molt fort que aixecava l'arena i picava quant te pegava al cos. Vaig ser al campament a les 4 del horabaixa pero amb la ventada que feia i la arena que volaba no podia fer foc per cuinar aixi que dinar de dues barretes i un sobre de recuperador
A les 21pm el vent va baixar un poc i com què no havia sopat i estava dins el sac pensant mort de fam, se me va ocórrer agafar una de les dues garrafes de 5L que ja en tenia una buida, tallarla 4 dits per damunt de el cul, la vaig omplir de arena aixi tenia una base per poder fer foc dins la tenda sense cremarla i aixi poder cuinar dins... que bons que varen estar aquells macarrons cuinats amb el frontal.

29 de Septembre
Dia de descans, comptant que del dia abans havia estat gent arribant al campament fins la 1 del mati aquest dia és molt important per menjar, beure i descansar. Hi ha gent que s'aturava a mitjan de les  etapes a fer foc cuinar-se i menjar, jo durant l'etapa nomes menjava gels i barretes. L'organitzacio te demana justificar 2000Kcal diàries i tu ho preparas com vols.
Ens varen fer fer 1H de estiraments per psasar el mati i ens varen dur una botella de Cocacola "freda" com l'aigua que te donen està calenteta tots l'esperàvem ben ansiosos. L'organitzacio anava retirant les tendes dels que havian abandonat el dos dies pasats, hi havia algun redol on varen quedar ben amples, apart d'això passar el dia amb els companys, se fan cercles de 6 tendes (i nosaltres ja el primer dia només en varem comparèixer 5) i pujar alguna duna per tenir cobertura i telefonar a la famila. Com seguia fent molt vent ja me cuinava sempre dins la tenda i a dormir amb la posta de sol.

30 de Septembre etapa final
4:30 despertador, berenar, plegar la tenda i entregar-la, el primer dia sí que la trobes montada, vestir-te, fontal i a les 6 sortida. Una etapa molt costanera, sempre anàvem aprop de la mar, a mi me va recordar al tram de la marató d'Arta quan pasa per Aubarca, i a la fi vaig ser finisher despres de 4 dies sense quasi rentar-me i dormint al terra.

Hi tornaria? clar que sí, és una experiència que me va agradar molt. Vaig disfrutar de cada kilòmetre, cada Kilògram de pes de la motxila i de cada moment que vaig passar amb els companys que vaig conèixer alla a la arena de Fuerteventura.

​