Los 101 de Ronda, by Toni Moll. Una cursa o una experiència.

L'experiència dels 101 de ronda comença un any abans quan fas la preinscripció per el dia del sorteig que apuntes en vermell al calendari el dissabte del sorteig. Te prepares un ordinador perque a les 10 en punt has de posar el teu número i esperar a tenir molta de sort d'entre el 15 o 18 mil sol·licitants  de mitja que té aquesta cursa, i poder ser un dels 4 mil corredors que aconseguirem un dorsal.
Ronda es un "poblet" amb 33mil habitants i el dia de la cursa hi compareixerem 8mil esportistes, entre 4mil marxadors, corredors i els 4mil mountainbikers que és l'altra categoria que té els 101..... tanta de gent colapsa completament el poble, pàrkings, hosteleria, allotjaments, etc. Jo l'hotel ja el tenia triat des del dia de la preinscripció i en quan vaig ser un dels agraciats amb un dorsal, al moment ja vaig cridar per reservar una habitació, estava a 200m de la meta. 2020 Va ser el primer any que vaig provar d'aconseguir un dorsal i a la primera hi vaig entrar, hi ha molta de gent que fa anys que ho intenta..... per mi va ser com que me toqués la loteria, fos com fos o l'estat de forma amb qui arribaria segur hi duria una motxila plena d'energia e il.lusions.
La sortida se dona al camp de futbol a les 10 del matí, els corredors tenim un primer control per entrar al camp i ens ajuntam tots a la gespa central fins el moment de la sortida, cal anar-hi amb molt de temps.
Tota la gent que hi ha al camp se junta per cantar " el novio de la muerte", himne de la legion i se dona la sortida, fas una volta per la pista d'atletisme, passes per davant la cabra de la legion que esta allà a l'arc de sortida amb la banda de música i totes les autoritats militars de La Legion i ja està, els teus 101 han començat.
Faràs una volta per el poble, entres a la plaça de toros (la plaça de toros de ronda és la més antiga d'Espanya), creuant per l'arena, passes pel barri antic i surts del poble, tot això ho fas caminant....... Els primers 15kms de tanta gent que arranca de cop només vaig caminar aviat, però caminar, hi havia gent que corria per la vorera dels camps quant se podia, pero jo creia que me cansaria de més intentant córrer per la terra llaurada aixi que a disfrutar de lo que és una cursa amb tanta de gent.
A partir del km15 vaig poder començar a trotar alguna cosa a 8/9 min/km res del altre món perquè veia que quasi tothom ho caminava tot i se guardaven pels darrers kms, sort que vaig fer un "alla donde fueres haz lo que vieres" i anava molt amb bones amb es meus ritmes, perque els darrers 30kms el vespre són molt durs.
KM20 al pas per el poble de arriate, primer bany de massas que ten dus, tota la gent del poble ha sortit a animar-te, aplaudir-te o oferir-te dutxas, aigua amb les seves magueres o qualsevol cosa que tenguin. A la sortida d'aquest poble és molt famos un al.lot d'uns 13 anys que monta a ca seva un avituallament a una tauleta, tu fa just 1km que has carregat al avituallament oficial, però la frase de aquest nin " señores agua y caramelos que os daran fuerza" la il.lusió, el ulls d'aquest nin, el respecte amb que te mira i t'ofereix els seus caramels fan que hagis de estirar la mà per agafar-ne un...... en aquest moment crec que vaig entrar dins el feeling dels 101, aixo es lo que fa els 101 especials per mi, el respecte i la devoció que li te la gent de la zona als corredors de 101.
Altre moment especial es el pas per el km40 a Setenil de las Bodegas, és un poble amb cases cova que està davall d'un penyasegat, si alguna vegada heu vist les imatges den Kilian acabant UTMB.... pues tota la gent d'aquell poble ens va fer el mateix pasillo a tots els corredors, no se quant temps degueren estar alla desde el primer fins que va pasar el darrer corredor aplaudint, me vaig sentir molt afortunat per disfrutar d'aquell moment.
Al km50 hi ha el temps de tall a les 12 del vespre i és un punt on pots tenir la teva bossa de vida, pensant amb els ritmes que duràs planteges tenir-la aqui o al km70 a "el cuartel". Jo com la tenia al km70, avituallament ja molt més tranquil sense aglomeracions per agafar menjar o aigua i seguim amb el nostre ritmet.
El cuartel de La Legion km70, un dels punts més importants de la cursa, tant per avituallament que hi ha dins amb arros 3 delicias, hotdogs, patatillas, etc, el servei de fisio, camilles per descansar i la meva bossa de vida estava aquí, ja eren aprop de les 21 aixi que ens posam el kit de vespre, manguitos i frontal i deixam la gorra i les ulleres de sol a la bossa de vida. Aquí a les 21 la trompeta va tocar la baixada de bandera, la frase " Señores estamos en un acuartelamiento militar, cuando se toca bandera por respeto a la bandera y a los que han dado su vida por ella, nos estamos quietos y en silencio" ens va tenir a tots en silenci concentrats preparant les nostres coses. Jo vaig agafar sandwich i fruita a l'avituallament de fora (no vaig voler entrar al de dins perquè allà hi havia menjar calentet i s'estava  molt comode, però despres hi hauria que sortir a la fresca del vespre i no volia congelarme).
Al sortir del quarter la cursa canvia completament, te queden 30kms amb 1700+ fins ara tot havien estat camins de tractor i vies pequàries. Ara entram a la muntanya i ens ve la majoria del desnivell dels 101 de vespre i amb el frontal...... Sort que els primers 70kms havia guardat MOLT i amb els pals caminava a molt bon ritme a les pujades, les baixades eren un altre món, no sé perquè a aquesta cursa vaig golpetetjar molt amb els dits davant la sabatilla i patia mes baixant que pujant pero be..... hem vengut a acabar-la i hem guardat energia tot el dia per acabar la cursa feliços i contents disfrutant de l'ambient dels 101.
Els dos pobles per on vàrem psasar el vespre tambe estaven de bauxa i es curiós passar tu "correguent" per enmig de la seva verbena. El primer que trobas es Montejaque. Hi entres pel carrer de més a dalt, vas a la muntanyeta a fer una volteta que te costara unes 2h i surts per el carrer més baix, aquest cercle es un dels moments psicologicament per mi més durs.
Ens queda Benaojan, on esteim a 10kms de Ronda, ja just abans quant arribaven a Montejaque alla enfora ja hem vist els llums de Ronda així que la cosa pinta bé. Anam amb ànims, energia i contents perquè sabem que l'acabarem pensat en fer el temps de sub18h.
Arribes al Tajo de ronda que travessa el Riu que hi ha davall del poble. Comences els 5kms de pujada empedrada que te duran a l'avinguda i entres a la Meta a la Alameda del Tajo de Ronda.
Te dóna la enhorabona un Legionario, darrer segell al passaport de la cursa, te posen la medalla i te donen la teva dessuadora. Ara ja SI que ets Finisher dels 101de Ronda.
Es una cursa molt recomanable, per l'experiència que ofereix sempre i quan sàpigues que vas a una cursa organitzada per un cos militar, si t'agrada l'ambient, el sentit del respecte i de l'esforç és una sensació estar allà que no té preu.
 L´any que ve la repetiria sense pensar-m'ho però trob que així com això han estat les meves experiències i sensacions i el dificil que és aconseguir una plaça crec que algú que tengui la mateixa il.lusió que tenia jo per acabar-la ha de tenir la seva oportunitat de fer els 101.