Buena organización, bonitos paisajes que me recordaron a nuestra Mallorca, con algunos tramos técnicos. ​

Dos anys després dels que ens hauria agradat per culpa de la pandèmia, el cap de setmana del 18 i 19 de juny Sa Milana va fer la sortida de grup a La Ribalera. Aquesta cursa, organitzada pel Grup Excursionista de Catalunya, té sortida i arribada a Tírvia, i té dues distàncies, 23 i 42km. Amb un gran desnivell i zones d'alta muntanya, els nostres companys varen gaudir de les muntanyes dels Pirineus de bon de veres.
21 Milanes participaren a les diferents modalitats de cursa:
 - 23km (+1500m): Indhira Oquendo, Pep Verger, Jose Yuste, Joan Torrens, Guillem Torrens,  Maggie Ibarra, Helena Moyà, Paco Blasco, Miquel Obrador, Marga Oliver, Cristina Simonet, Agustí Flexas, Maria del Mar Cuesta, Juana Mari Julia, Pedro Barceló.
 - 42km (+3000): David Campuzano, Enric Brunet, Josep Riera, Mariano Escuín, Juanma Barceló, Toni Moll.
​Resultats de la cursa.
Ens acompanyaren en el viatge en Miquel Vila i en Toni Rubí.
Destacar els podis de na Maria del Mar Cuesta com a segona absoluta, el podi de veteranes complet de milanes amb na Marga Oliver, Cristina Simonet i Helena Moyà, el podi 2n veterà per David Campuzano, i el 2n M50 den Mariano Escuín.

L'experiència dels 101 de ronda comença un any abans quan fas la preinscripció per el dia del sorteig que apuntes en vermell al calendari el dissabte del sorteig. Te prepares un ordinador perque a les 10 en punt has de posar el teu número i esperar a tenir molta de sort d'entre el 15 o 18 mil sol·licitants  de mitja que té aquesta cursa, i poder ser un dels 4 mil corredors que aconseguirem un dorsal.
Ronda es un "poblet" amb 33mil habitants i el dia de la cursa hi compareixerem 8mil esportistes, entre 4mil marxadors, corredors i els 4mil mountainbikers que és l'altra categoria que té els 101..... tanta de gent colapsa completament el poble, pàrkings, hosteleria, allotjaments, etc. Jo l'hotel ja el tenia triat des del dia de la preinscripció i en quan vaig ser un dels agraciats amb un dorsal, al moment ja vaig cridar per reservar una habitació, estava a 200m de la meta. 2020 Va ser el primer any que vaig provar d'aconseguir un dorsal i a la primera hi vaig entrar, hi ha molta de gent que fa anys que ho intenta..... per mi va ser com que me toqués la loteria, fos com fos o l'estat de forma amb qui arribaria segur hi duria una motxila plena d'energia e il.lusions.
La sortida se dona al camp de futbol a les 10 del matí, els corredors tenim un primer control per entrar al camp i ens ajuntam tots a la gespa central fins el moment de la sortida, cal anar-hi amb molt de temps.
Tota la gent que hi ha al camp se junta per cantar " el novio de la muerte", himne de la legion i se dona la sortida, fas una volta per la pista d'atletisme, passes per davant la cabra de la legion que esta allà a l'arc de sortida amb la banda de música i totes les autoritats militars de La Legion i ja està, els teus 101 han començat.
Faràs una volta per el poble, entres a la plaça de toros (la plaça de toros de ronda és la més antiga d'Espanya), creuant per l'arena, passes pel barri antic i surts del poble, tot això ho fas caminant....... Els primers 15kms de tanta gent que arranca de cop només vaig caminar aviat, però caminar, hi havia gent que corria per la vorera dels camps quant se podia, pero jo creia que me cansaria de més intentant córrer per la terra llaurada aixi que a disfrutar de lo que és una cursa amb tanta de gent.
A partir del km15 vaig poder començar a trotar alguna cosa a 8/9 min/km res del altre món perquè veia que quasi tothom ho caminava tot i se guardaven pels darrers kms, sort que vaig fer un "alla donde fueres haz lo que vieres" i anava molt amb bones amb es meus ritmes, perque els darrers 30kms el vespre són molt durs.
KM20 al pas per el poble de arriate, primer bany de massas que ten dus, tota la gent del poble ha sortit a animar-te, aplaudir-te o oferir-te dutxas, aigua amb les seves magueres o qualsevol cosa que tenguin. A la sortida d'aquest poble és molt famos un al.lot d'uns 13 anys que monta a ca seva un avituallament a una tauleta, tu fa just 1km que has carregat al avituallament oficial, però la frase de aquest nin " señores agua y caramelos que os daran fuerza" la il.lusió, el ulls d'aquest nin, el respecte amb que te mira i t'ofereix els seus caramels fan que hagis de estirar la mà per agafar-ne un...... en aquest moment crec que vaig entrar dins el feeling dels 101, aixo es lo que fa els 101 especials per mi, el respecte i la devoció que li te la gent de la zona als corredors de 101.
Altre moment especial es el pas per el km40 a Setenil de las Bodegas, és un poble amb cases cova que està davall d'un penyasegat, si alguna vegada heu vist les imatges den Kilian acabant UTMB.... pues tota la gent d'aquell poble ens va fer el mateix pasillo a tots els corredors, no se quant temps degueren estar alla desde el primer fins que va pasar el darrer corredor aplaudint, me vaig sentir molt afortunat per disfrutar d'aquell moment.
Al km50 hi ha el temps de tall a les 12 del vespre i és un punt on pots tenir la teva bossa de vida, pensant amb els ritmes que duràs planteges tenir-la aqui o al km70 a "el cuartel". Jo com la tenia al km70, avituallament ja molt més tranquil sense aglomeracions per agafar menjar o aigua i seguim amb el nostre ritmet.
El cuartel de La Legion km70, un dels punts més importants de la cursa, tant per avituallament que hi ha dins amb arros 3 delicias, hotdogs, patatillas, etc, el servei de fisio, camilles per descansar i la meva bossa de vida estava aquí, ja eren aprop de les 21 aixi que ens posam el kit de vespre, manguitos i frontal i deixam la gorra i les ulleres de sol a la bossa de vida. Aquí a les 21 la trompeta va tocar la baixada de bandera, la frase " Señores estamos en un acuartelamiento militar, cuando se toca bandera por respeto a la bandera y a los que han dado su vida por ella, nos estamos quietos y en silencio" ens va tenir a tots en silenci concentrats preparant les nostres coses. Jo vaig agafar sandwich i fruita a l'avituallament de fora (no vaig voler entrar al de dins perquè allà hi havia menjar calentet i s'estava  molt comode, però despres hi hauria que sortir a la fresca del vespre i no volia congelarme).
Al sortir del quarter la cursa canvia completament, te queden 30kms amb 1700+ fins ara tot havien estat camins de tractor i vies pequàries. Ara entram a la muntanya i ens ve la majoria del desnivell dels 101 de vespre i amb el frontal...... Sort que els primers 70kms havia guardat MOLT i amb els pals caminava a molt bon ritme a les pujades, les baixades eren un altre món, no sé perquè a aquesta cursa vaig golpetetjar molt amb els dits davant la sabatilla i patia mes baixant que pujant pero be..... hem vengut a acabar-la i hem guardat energia tot el dia per acabar la cursa feliços i contents disfrutant de l'ambient dels 101.
Els dos pobles per on vàrem psasar el vespre tambe estaven de bauxa i es curiós passar tu "correguent" per enmig de la seva verbena. El primer que trobas es Montejaque. Hi entres pel carrer de més a dalt, vas a la muntanyeta a fer una volteta que te costara unes 2h i surts per el carrer més baix, aquest cercle es un dels moments psicologicament per mi més durs.
Ens queda Benaojan, on esteim a 10kms de Ronda, ja just abans quant arribaven a Montejaque alla enfora ja hem vist els llums de Ronda així que la cosa pinta bé. Anam amb ànims, energia i contents perquè sabem que l'acabarem pensat en fer el temps de sub18h.
Arribes al Tajo de ronda que travessa el Riu que hi ha davall del poble. Comences els 5kms de pujada empedrada que te duran a l'avinguda i entres a la Meta a la Alameda del Tajo de Ronda.
Te dóna la enhorabona un Legionario, darrer segell al passaport de la cursa, te posen la medalla i te donen la teva dessuadora. Ara ja SI que ets Finisher dels 101de Ronda.
Es una cursa molt recomanable, per l'experiència que ofereix sempre i quan sàpigues que vas a una cursa organitzada per un cos militar, si t'agrada l'ambient, el sentit del respecte i de l'esforç és una sensació estar allà que no té preu.
 L´any que ve la repetiria sense pensar-m'ho però trob que així com això han estat les meves experiències i sensacions i el dificil que és aconseguir una plaça crec que algú que tengui la mateixa il.lusió que tenia jo per acabar-la ha de tenir la seva oportunitat de fer els 101.

Vine a volar ben alt amb l'esbart de Sa Milana el 2022!

Formulari de llicències

Qualsevol dubte escriu un correu a [email protected]

El Half Marathon des Sables de Fuerteventura és una cursa en autosuficiència alimentària de 4 dies per etapes i 120kms en total. Juntament amb la Half de Peru són les dues germanes petites del Marathon des Sables. 
27 de septembre
Teníem la sortida a les 9 del mati, estava super nerviós, era la meva primera cursa de aquest estil a més el dia abans ens havien perdut les maletes i ens havien arribat de matinada a l'hotel així que vaig haver de fer la maleta el vespre corrent. Hi havia posat moltes ganes i li tenia molt respecte a aquesta cursa.
Feia molta calor, els dos primers dies vàrem estar a mitges de 36º. Sort que el ritme no era molt exigent i anava avançant poc a poc els primers 10kms vàrem anar tots un darrera el altre, eren les dues pujades més dures del dia, després quant varem pasar aquests primers 10kms ja vàrem entrar en en el desert i camins de terra amb arena, al final de la etapa era un terreny de caminois amb pedra volcànica. 
Vàrem arribar al campament mos donaven els 5L de aigua que end havien de durar fins el primer avituallament del dia seguent, als avituallaments nomes ens servien fins 2L d'aigua, i res pus, la resta de menjar o sals ho duiam tot nosaltres, autosuficiència alimentària. T'assignavan la teva tenda de campanya on dormiries els 4 dies de cursa i fins demà, trobar la teva tenda, saludar als companys i la primera experiencia fent foc per encalentir aigua per dinar, a aquest estil de cursa dus menjars liofilitzats que s'hidratan amb aigua calenta. Quant se va pondre el sol a dins el sac a dormir que el dia després ens  despertàvem a les 4:30am per començar a correr a les 6.

28 de septembre etapa llarga
5:00 del mati ens varen despertar, jo m'havia acostumat a menjar el berenar del mati sense encalentir amb aigua a temperatura ambient per així tenir mes temps, berenar, vestit, frontal i a les 6 a córrer l'etapa llarga del Half. Aquest dia me vaig ressentir d'una lesio que tenia al soleo e isquio i me vaig passar a la categoria senderista per tenir mes temps de talls per fer la etapa. Després vaig veure que me vaig pasar d'assustat, ens donaven 25hores per acabar l'etapa pero no tenia bones sensacions corrent i me vaig canviar. Feia molta molta calor, els dos primers dies varen ser ben durs per el calor i a més bufava un vent molt fort que aixecava l'arena i picava quant te pegava al cos. Vaig ser al campament a les 4 del horabaixa pero amb la ventada que feia i la arena que volaba no podia fer foc per cuinar aixi que dinar de dues barretes i un sobre de recuperador
A les 21pm el vent va baixar un poc i com què no havia sopat i estava dins el sac pensant mort de fam, se me va ocórrer agafar una de les dues garrafes de 5L que ja en tenia una buida, tallarla 4 dits per damunt de el cul, la vaig omplir de arena aixi tenia una base per poder fer foc dins la tenda sense cremarla i aixi poder cuinar dins... que bons que varen estar aquells macarrons cuinats amb el frontal.

29 de Septembre
Dia de descans, comptant que del dia abans havia estat gent arribant al campament fins la 1 del mati aquest dia és molt important per menjar, beure i descansar. Hi ha gent que s'aturava a mitjan de les  etapes a fer foc cuinar-se i menjar, jo durant l'etapa nomes menjava gels i barretes. L'organitzacio te demana justificar 2000Kcal diàries i tu ho preparas com vols.
Ens varen fer fer 1H de estiraments per psasar el mati i ens varen dur una botella de Cocacola "freda" com l'aigua que te donen està calenteta tots l'esperàvem ben ansiosos. L'organitzacio anava retirant les tendes dels que havian abandonat el dos dies pasats, hi havia algun redol on varen quedar ben amples, apart d'això passar el dia amb els companys, se fan cercles de 6 tendes (i nosaltres ja el primer dia només en varem comparèixer 5) i pujar alguna duna per tenir cobertura i telefonar a la famila. Com seguia fent molt vent ja me cuinava sempre dins la tenda i a dormir amb la posta de sol.

30 de Septembre etapa final
4:30 despertador, berenar, plegar la tenda i entregar-la, el primer dia sí que la trobes montada, vestir-te, fontal i a les 6 sortida. Una etapa molt costanera, sempre anàvem aprop de la mar, a mi me va recordar al tram de la marató d'Arta quan pasa per Aubarca, i a la fi vaig ser finisher despres de 4 dies sense quasi rentar-me i dormint al terra.

Hi tornaria? clar que sí, és una experiència que me va agradar molt. Vaig disfrutar de cada kilòmetre, cada Kilògram de pes de la motxila i de cada moment que vaig passar amb els companys que vaig conèixer alla a la arena de Fuerteventura.

​